Davant dels conflictes...
- Escola Samuntada
- Oct 28, 2018
- 3 min de lectura
Parlem.
Parlem, escoltem i fem un esforç per posar-nos al lloc de l’altre, per entendre el seu punt de vista i aproximar-nos així a les raons que l’han fet actuar d’aquella determinada manera que a nosaltres tant ens ha molestat.
Aquesta setmana a l’escola ha aflorat un conflicte en relació a les rodes del pati. Feia setmanes que el joc d’uns quants nens a l’hora de l’esbarjo estava completament centrat al voltant de les rodes que es hi ha al pati de primària.
El passat cap de setmana la comissió de pati de l’AMPA, continuant amb la tasca que van iniciar el curs passat de dignificar i enriquir les zones d’esbarjo de l’escola, va construir dos cucs gegants perquè els nens i nenes tinguessin algun element més de joc on fer equilibris, saltar, caminar per sobre... Per fer els cucs van agafar rodes del pati, i les van mig soterrar. El conflicte va esclatar el dilluns següent, el 22 d’octubre, quan aquells nens que sempre juguen amb rodes van veure com algunes de les seves preferides havien estat soterrades i fixades al terra per construir un cuc.
Una mestra que estava al pati aquell dilluns va veure amb sorpresa com alguns alumnes intentaven arrencar rodes d’un dels cucs i quan els va preguntar perquè ho feien, es va trobar amb un relat força peculiar que denotava la importància que per als nens tenien algunes rodes concretes. Per a ells cada roda és diferent i té unes característiques específiques quant a la manera de córrer, botar o xocar. Al llarg de les moltes hores de joc, havien anat experimentant amb aquestes característiques i havien acabat fent una classificació de les rodes, posant-li nom fins i tot a algunes, les més especials i assumint-les com a companys de joc habitual. Quan dilluns van veure que la Roda de Foc i la Montesa havien estat empresonades sota la sorra, el seu disgust va ser majúscul. Per això lluitaven per alliberar-les.
Què havia de fer la mestra? Atendre la demanda dels nens i deixar que arrenquessin les rodes, desmuntant així la laboriosa tasca feta per l’AMPA?, o obligar els nens a jugar amb una altra cosa i fer-los oblidar tot el joc construït amb les rodes?
La solució al conflicte va ser un cop més parlar. Es va oferir als alumnes la possibilitat d'una reunió amb alguns membres de l’AMPA, perquè els poguessin exposar les seves queixes, però, mentre aquesta reunió no tingués lloc, ells es comprometien a no treure cap roda del cuc.
La trobada va tenir lloc el divendres dia 26 d’octubre a les 15.10 hs. a la biblioteca de l’escola. Hi van assistir sis alumnes, tres membres de l’AMPA de la comissió de pati, i la secretària de l’equip directiu, que va aixecar acta de la reunió. Durant més d’una hora, uns i altres van poder explicar les seves queixes, demandes i maneres d’actuar, argumentant les pròpies raons i escoltant les dels altres, debatent en un clima de respecte i escolta exemplars. Al final de la reunió es va arribar a uns acords per ambdues parts, que podeu consultar en la següent acta.
Per acabar de parlar sobre el terreny, tots els assistents a la reunió van sortir al pati a observar algunes rodes en concret, les seves característiques, i la numeració que porten impresa, que codifica les mides de diàmetre, amplada i força de càrrega de cada pneumàtic, tal com va explicar un dels membres de l’AMPA.
La trobada, que es va cloure amb la corresponent encaixada de mans, va ser molt ben valorada per tots els assistents; els acords als quals es va arribar estableixen una manera d’actuar respecte a les rodes i altres elements del pati, que contribuirà a facilitar la convivència entre els diferents membres de la comunitat educativa.
Gràcies a aquest conflicte s’ha obert una via de comunicació entre alumnes i AMPA, que es traduirà en futures trobades periòdiques, per mitjà dels delegats de les classes, que serà molt profitosa per a una presa de decisions més assembleària on tots els alumnes de l’escola hi puguin ser representats.
Davant els conflictes, parlem. I eduquem en democràcia.
Comments